23-01-2010  (Mini-Masc)
  C.B. Sant Celoni-77 Sta. Perpetua Verd-50
   Em guanyat, si, em guanyat.   Hauria d'estar content per veure l'evolució dŽalguns jugadors,  per veure que alguns moviments tant en atac com en defensa es fan cada vegada millor. Hauria d'estar content veient que l'intensitat defensiva, ja no es la del principi de temporada i malgrat no sigui la que desitjaria, surtim de la mitja de la categoria a la que estem.
   Però aquesta alegria s'em fa agredolça quan veig la actitud dŽalguns integrants del grup, que no veuen les seves mancances, sinó les del seu entorn. Tant sigui el arbit, o siguin els seus companys, o sigui l'entrenador, la pilota, el camp, una mosca que vola per allí.

  Aquestes situacions no només les veig en aquest equip, sinó que es un mal endemig dŽaquest club (i molts més, peró els demés no mŽimportan).  Son situacions que sŽhan de tractar amb actitud positiva i si cal , mà dura.

Els jugadors son jugadors i per aixó surten al camp a fer-ho el millor posible. Si el partit no surt bé, tindran que superar-se ells mateixos per que la propera vegada no passi els errors de lŽanterior partit.
Als equips contraris hi ha que respectar-los sempre, tant si es guanya com si es perd i si passa alguna anomalia en el camp, per aixó està lŽarbit ( malgrat que la qualitat técnica dŽalguns integrans dŽaquest colectiu es molt dubtosa) o el entrenador que ha de moderar als seus jugadors.
Aquí tots estem per aprendre i no tenim que perdre aquest horitzó de ensenyar als jugadors que els objetius bàsics de lŽesport es gaudir de bons moments, sempre respectant al contrari i acostumar-nos a tenir decepcions com es perdre, o satisfaccions com es guanyar.

Signat:
Eduard Parera.

 


23-01-2010  (Pre-Infantil-Masc) 
C.B.Sant Celoni 69 - Unió Basquet Sant Adrià-2 66

  Ja era hora de marxar, i em vaig quedar una estona a veure aquest partit. Els de casa perdien de deu a quinze punts. -"Clar, es el Sant Adrià, que van líders!"-  em va dir un pare. Però em va enganxar veure a uns jugadors locals que seguien fent la seva sense perdre la concentració, fent una defensa força bona, i un atac col·lectiu sense que cadascú volgués fer la seva guerra.
   En definitiva, que poc a poc van recuperar la distancia i en l'últim quart es van posar quatre adalt. El visitant va apretar molt, però la serenitat dels jugadors va fer que pràcticament no erressin cap tir lliure,  guanyant al final de tres punts 69-66.

Felicitats. Bona feina entrenador.

   Em va agradar veure el nerviosisme dels pares al finalitzar el partit, això vol dir que van gaudir de veritat.

Ah! Per cert, Com us doneu compte, em vaig quedar fins el final.

Signat:
Algú a qui li agrada el Basquet

Pdta:
Aquest article estaria millor escrit d'haber-ho escrit l'entrenador... un jugador... el delegat, o per que no, algun pare o mare dels que van veure el partit.