(20-02-2010) Mini-Femení
VICTÒRIA BALSÀMICA DAVANT DE L’ARGENTONA A CASA (55 – 34)

Dissabte, 20 de febrer. 10:30 del matí.
Sant Celoni.   Divendres ha estat plujós, amb un cel ennuvolat que tenia ganes de xàfec. El dia d’avui en canvi es desperta assolellat. I això em fa pensar en la bonica expressió que tots coneixem, i que diu que “després de la tempesta sempre surt el Sol”. I faig referència a aquesta comparació pels tres partits que hem perdut de forma consecutiva en les darreres setmanes, i per tant, en les ganes i l’esperança que aviat reprenguem el camí cap a la victòria.
I aleshores recordo les paraules que l’entrenadora expressava ara només fa una setmana, convençuda que les victòries arribarien fruit del bon treball i dedicació de les jugadores en els entrenaments. Si la Raquel deia això és perquè té una confiança molt gran en el nostre equip i perquè sap que quan l’equip ho dóna tot a la pista, els resultats són positius, i sobretot la sensació d’estar fent bé les coses.
 A la pista, dos equips, dos estats d’ànims diferents. Les d’Argentona vénen de guanyar al Mollet, i les nostres, com ja he comentat anteriorment, han estat un pèl desafortunades en els darrers xocs.


No em cansaré de repetir que en aquesta lliga no trobarem cap rival fàcil. Tampoc trobarem cap contrincant al qual no es pugui guanyar, sempre i quan siguem capaços de treballar els 48’ que dura el matx. Per tant, la clau per encarar qualsevol partit és prendre-se’l seriosament, lluitar cada possessió com si fos la darrera i tenir el cap prou clar i serè com per buscar sempre la millor opció.


Signat:
Carles Domènech
2n Entrenador Mini Femení

 I mentrestant, en el camp ja s’aplaudeixen les primeres cistelles. L’equip s’esforça, lluita i intenta treballar bé tant en defensa com en atac. Una de les notes positives que destacarà la Raquel al final del partit és que “totes les jugadores s’han esforçat i han treballat molt bé durant els minuts que han estat a pista”. I les ganes i la il·lusió fan que les locals es vagin imposant a poc a poc en un marcador que ens acabarà donant un bonic avantatge al final del partit (55 – 34). És aquesta una victòria “terapèutica” que ajuda l’equip a encarar els propers partits amb energies renovades.


Després del partit, parlant amb la Raquel, em comentava que “el millor del partit ha estat veure com algunes jugadores a qui algunes vegades els costa arriscar-se, aquest cop s’han atrevit a provar coses que es treballen en els entrenaments i a decidir per elles mateixes la que creien que era la millor opció”. I és genial veure com un entrenador, en aquest cas la Raquel, aplaudeix l’atreviment i el risc de les seves jugadores a l’hora d’intentar prendre decisions, sigui quin sigui el resultat final d’aquest intent. Perquè en l’intent i en el risc hi ha el verdader aprenentatge.


Des d’aquestes línies només em queda felicitar a l’equip, i confirmar que les jugadores mostren un interès immens, s’esforcen i transmeten il·lusió. I això és el més important. Ànims i a seguir treballant!


(20-02-2010) Mini-Masculí  (amistós)
CB. ST CELONI 49- UE MATARÓ 101

St Celoni 20 de Febrer 2010.

Estava molt cansat de trovar-me equips que considero, la gran majoria, son més fluixos que nosaltres. Volia veure el aguante del nostre equip en front a un equip amb cara i ulls.

Coincidint amb una jornada que teniam de descans, vaig contactar amb alguns equip de nivells superiors. Alguns de la série A de la provincia de Girona i no vam coincidir. Però per fí , vaig trovar a la UE Mataró, que el seu equip està lider en B2 , i no ha perdut res, i la majoria de partits de pallissa.

Una bona eval-luació per al meu equip, vaig pensar.

El partit va començar amb un 10 a 0 al seu favor, però deseguida ens vam posar 10 a 8. Peró aquest equip ens porta moltes hores de básquet més que nosaltres i va esperar que el pistó de trevall defensiu nostre donés els primers síntomes de debil-litat, que van ser 3 quarts, per posar-se a 20-25 punts.


Signat:
Eduard Parera
Entrenador Mini Masculí

Amb aquesta puntuació vam aguantar dos quarts més( cinqué i sisé), guanyant un d´aquest per 13 a 10. Peró el “rapapolvo” va venir en els dos últims quarts que els nostros vam baixar els brasos i ens vam fer un parcial de 8 a 37.

Per la part que ens toca, considero que els jugador tenen que adquirir una disciplina de equip molt superior a la que tenen i estar més concentrats amb la seva feina i amb la dels seus companys. Ja donant importancia als estiraments inicials, està sentats a la banqueta en joc de estar fent el berro i sensa está mirant el partit, ocupar-se de fer bé la seva feina en joc de fixar-se amb el arbit o alguna anomalia fora del partit.

Malgrat no ho sembli, estic molt orgullós dels meus jugadors i de la evolució que estan tenin aquesta temporada. Tant individualment com col-lectivament, però el básquet es un joc de precisió i totes les peses de aquesta “maquinaria” s´han d´anar afinant per pujar el nostro nivell de joc.

En definitiva ha sigut un interesant partit que ens ha d´ensenyar també a perdre i a lluitar fins el final.

AIXÒ ES ESPORT, ¡Quina maravella!