(27/2/2010) Pre-Infantil Masculí
PRESSING SUPERAT, DEFENSA CONSOLIDADA.

Al final victòria ample del pre-infantil masculí al difícil camp del Minguella a Badalona, casi trenta punts de diferencia molt treballats, donades les condicions adverses d’un camp extremadament petit (una ratonera) i una àrbitre del pitjor nivell de criteri del col·legi (dels que deixen que els nois s’estomaquin). Observant les peculiaritats en l'estil i filosofia de joc del nostre club dedueixo que no ens interessen pas gaire aquest tipus d’àrbitres que no xiulen personals, i sort que en aquest cas tampoc era un d’aquells obsessos de les passes de sortida de bot, si així ves set el cas, segur que no es ves complert la primera premissa del títol (pressing superat) i no es precisament perquè els nostres basses facin passes, al contrari, es perquè com deia les obsessions no son bones companyes de l’objectivitat i el bon arbitratge. Deixant a banda aquestes reflexions que donarien per un llarg debat, la qüestió es que realment una de les claus del partit va esser superar la pressió asfixiant a la quelcom ens van voler sotmetre la sortida de fons de pilota, comportant així mateix algunes errades de sacada i el corresponent contraatac en contra. La situació comentada la varem patir durant els primers dos quarts comprometen el resultat del match; problemàtica atesa perfectament per l'entrenador, es va aconseguir paulatinament superar el handicap, i això va comportar automàticament una resolució de l'atac molt més clara i efectiva.

Signat:
Carles Vilaginés
Delegat d'Equip

Tenint en compte també que l’entrenador contrari no va fer res per canviar d’estratègia, al final la superació ben coordinada entre els nostres basses i escoltes del dos contra u de sortida ens va facilitar un atac amb avantatjoses posicions de tir. L’altre clau del partit va esser la defensa sobre el nº 8 del Minguella, jugador de nivell A, destacat tant en altura com en tècnica i que el van fer jugar quatre dels últims quarts; curiosament això va coincidir amb el millor del nostre joc, precisament un altre exemple clar de que no es pot fer dependre absolutament d’un jugador, sigui del nivell que sigui, el funcionament d’un equip. Realment la defensa dels nostres pivots sobre el 8, ben assistida pel resta del equip, amb un progressiu domini dels rebots, sobretot en defensa, i una consolidada pressió, en general, sobre el bot del contrari, provocaren continues errades al joc d’atac del contrari, donant peu els contraatacs clars i a la definició final de un atac resolutiu al nostre favor. Solament una crítica a un aspecte del nostre joc en atac; la mala selecció de tir per falta de generositat, al no saber doblar la pilota, en molts casos, en ocasions de desmarcatge clar del company. Situació, aquesta, que es repeteix sovint i que ens complica mes de un partit, encara que en aquest cas no ens va afectar tant, pues l’equip contrari va acabar fen aigües en el seu pressing i l’atac se’ns va simplificar, facilitant l’u contra u la correcta sortida de pilota; insisteixo, això sí, mal doblat.

Per acabar remarco la perfecta lectura del partit per part del nostre entrenador que va saber atendre intel·ligentment les fases claus del joc. Seguim així.

(27-02-2010) Mini-Femení
DERROTA PER LA MÍNIMA A CASA DAVANT DEL CANOVELLES (67 – 72)

Dissabte, 27 de febrer. 10:30 del matí.
Sant Celoni. Pensava ja esmorzant en el partit que jugaríem al cap d’una estona al pavelló. Intentava predir amb quin interès i motivació encararíem el matx. Un cop sóc a peu de pista, l’ambient sembla força agradable, i aquesta alegria convida a creure que començarem el partit amb una certa il·lusió. Però a l’altra meitat de la pista, un equip comença a escalfar; qui sap si amb més interès, motivació i il·lusió que nosaltres.

Vídeo de: Pedro del Pino

L’equip del qual us parlo és el Canovelles, que arriba a Sant Celoni amb els darrers quatre partits perduts de manera consecutiva, cosa que el converteix automàticament en un rival molt més complicat del que la classificació ens indica. I dic això perquè si bé és cert que qualsevol equip treballa sempre i en primer lloc per millorar, també ho és que qualsevol equip entra al camp per sortir-ne amb una victòria, amb aquell marcador favorable que els faci creure novament en les seves possibilitats. I estava convençut que el Canovelles saltaria a la pista ansiós de victòria.

El salt inicial marca l’inici del partit, i al cap d’uns minuts, el Canovelles està sent el clar dominador de totes les facetes del joc. Començo a sospitar que qui encara el matx amb més interès no som nosaltres. Hi ha molts motius pels quals tinc aquesta sensació: la intensitat en defensa per part visitant és exageradament superior a la nostra; en atac ens superen amb ràpids i continus contraatacs; no capturem rebots; perdem massa pilotes; puntuem amb comptagotes i de forma intermitent; i un llarg etcètera de petits detalls que es reflecteixen en un marcador que a poc a poc va afavorint l’equip visitant. Fins aquest moment, l’esforç dins la pista per part local ha estat d’una

Signat:
Carles Domčnech
2n Entrenador Mini Femení

timidesa molt poc productiva. I lògicament arribem a la mitja part amb un clar desavantatge.

Ja és habitual llegir de tant en tant en aquestes línies algunes de les frases de la nostra entrenadora, i en aquest descans la Raquel aprofitarà per explicar a les jugadores què n’espera d’aquest segon temps.
El primer temps se l’ha passat un xic empipada per l’actitud mostrada del nostre equip, i ho expressa sense embuts quan els diu que “no estem treballant gens i per tant tenim un bon problema. I el pitjor és que no ens importa acabar el partit perdent de 20, de 10 o d’1 punt, com tampoc guanyar-lo. Si som capaços de donar importància al que passa sobre el camp començarem a reaccionar, i quan vegi aquest esforç, jo us ajudaré”. Estava convençut que les jugadores necessitaven una injecció de motivació com aquella, i qui millor que la Raquel per administrar-la.

Començava la segona meitat del partit. 24’ per endavant. Tot un món en bàsquet. Els minuts comencen a córrer, i m’adono que la dosi d’il·lusió que fa tot just uns minuts rebien les jugadores, comença a fer efecte. Entrega, xispa, coratge, voluntat... tots els sinònims són vàlids per explicar una metamorfosi intel·ligentment dissenyada durant el descans. I el canvi ve acompanyat de les felicitacions d’una entrenadora que s’entusiasma quan veu que el seu equip té ganes d’esforçar-se i de practicar el que entrenem tots els dimarts i els dijous al pavelló.

Punt rere punt, l’equip és capaç de capgirar un marcador que minuts abans semblava dat i beneït. Es pot dir que el partit ha estat de cara i creu, i si a la primera part s’han vist tots els nostres defectes, a la segona s’han fet visibles moltes de les virtuts que tenim.

Malauradament, el partit se’ns escapa (67 – 72), i si bé és cert que en un primer moment miro el marcador amb una certa resignació i desànim, més tard entenc que la derrota és en part merescuda, ja que l’equip rival ha treballat decididament i valentament de forma ininterrompuda els 48’, mentre que nosaltres ens hem encoratjat massa tard. La llàstima és haver perdut un partit en el que si haguéssim jugat al nivell de la segona meitat al llarg dels 8 quarts de joc, segurament ara podríem estar celebrant una nova victòria del nostre equip.

Al final del partit, durant els estiraments, la Raquel anima l’equip, i aprofita per felicitar a unes quantes jugadores “estic contenta perquè algunes de vosaltres heu fet un pas endavant, i això és el que m’importa, que vulgueu millorar”. I aquesta visió positiva i constructiva és el que ens acabarà convertint tard o d’hora en l’equip que volem ser. Ànims i a seguir treballant!

(27-02-2010) Cadet-Masculí
ESPESA BOIRA AL PAVELLO DE ST JOAN DE VILATORTA

Avui no hi havia boira a la plana de Vic, pero sí una espesa primera part al partit del cadet masculí a St. Joan de Vilatorta va impedir una victoria mes ample que els trenta punts de diferencia assolits sense extraordinari esforç, sobretot durant el tercer quart. Al final del match, en realitat, i a pesar del resultat, va predominar el joc ensopit, descontrolat, sense ritme, poc creatiu i individualista. Res es salva del embotiment colectiu, excepte alguns minuts del primer i tercer quart, en els quals es van perfilar algunes jugades en atac, arrodonint tot amb una defensa contundent, facilitant aquesta contraatacs efectius; situació aquesta que es mantindría fins al final del partit. L'intensitat en defensa durant el 2º periode va consolidar i

Signat:
Apostada

facilitar l'ampltud del resultat. Especialment en aquest Cadet l'ho que conta no es el resultat sino el joc, pues el potencial es molt mes alt del que de moment han mostrat en el transcurs del campionat.....

(27-02-2010) Mini-Masculí
CB Sant Celoni 82, Canovelles B.C CROC 67

27 de Febrer 2010

Un matí més de básquet, vaig pensar. Aquest equip, que es de meitat de taula,i podem provar algunes coses diferents en defensa, que ens aniran bé quan juguem amb els equips més forts de la lliga. Però la história no va anar per aquí.

Quan el àrbitre va pitar tres minuts, una de les premises del altre entrenador als seus jugadors va ser que no es fixesin en el marcador, pensant que perderian de molts punts. Però l´actitud d´aquests va ser de trevall constant, que els va servir per tenir una igualtat en el marcador tot el partit.
Per la part que ens toca, mirem massa la

Fotografia de Pedro del Pino

Signat:
Eduard Parera
Entrenador Mini Masculí

clasificació i pensem que sense baixar del autobús els partits ja els tenim guanyats i ens tenim que adonar que si no ens sacrifiquem tots plegats com un equip, ens tornem un equip molt feble.

No he explicat encara res del partit, però us podeu imaginar que no estic massa content, de la falta de “gana” que va tenir el equip en aquest partit.

En definitiva, ens vam plantar al principi de l'últim quart 67 a 65. I es quan els jugadors del nostre equip, van començar a defendre com saben fent un parcial de 16 a 2.
Un resultat molt enganyós per un partit tant igualat.

Vídeo de: Pedro del Pino

(27-02-2010) pre-infantil femení VICTÒRIA CONTRA LES SEGONES. SEGUEIXEN LIDERS!!
Victòria molt important del pre-infantil femení a la pista, sempre difícil, del Draft Gramanet per un ajustat 30-33. Estava en joc la 1ª posició de la classificació que, fins al moment, defenien les celonines. Va ser un partit marcat per la tensió, els nervis i les errades dels dos equips; en tot el partit no Signat: *N23*	hi va haver un avantatge superior a dos punts per cap equip. Gràcies a una bona defensa, les jugadores del pre-infantil femení van sumar dos punts més i segueixen líders de la lliga i, de moment, invictes!

(28-02-2010) Sènior "A" Masculí
LES POSICIONS D'ASCENS... A TOCAR!!!

El Club Bàsquet Sant Celoni suma una nova victòria que els mante com a 5é classificats i empatats amb el 4t classificat, el CB Tordera. Aquest cop els dos punts han arribat derrotant al CB Les Franqueses, equip de la part baixa de la classificació i que arribava amb nombroses baixes i no va poder aguantar l’alt ritme imposat pels celonins que van anar per davant del marcador en tot moment.

Signat:
N23

Al tercer quart, amb un parcial de 22-4 i una molt bona defensa és va deixar sentenciat el partit, tot i que, les Franqueses va donar un ensurt als jugadors de David Borrell quan a falta de tres minuts van posar-se a tant sols 9 punts de diferència. El Sant Celoni però, va saber controlar els minuts finals i guanyar per 73-63.
Aquesta setmana visitaran la pista del Premia de Dalt, segon classificat.

(28-02-2010) Senior Femení
AMB UN PEU A SEGONA

Aquesta setmana el Senior Femení, que segueix líder de la seva lliga i amb l’ascens de categoría a tocar, rebrà a casa al Cb Viladecavalls, penultim classificat. La darrera jornada és van imposar a la pista CB Montmeló per 36-68 en un partit que no va començar masa bé pels interessos del Sant Celoni que va surtir massa relaxat i l’equip local molt encertat. Al segon periode,

Signat:
N23

una reacció de l’equip i una millor defensa van permetre jugar amb més comoditat ofensiva i aconseguir un parcial de 4-18. El 3r i 4t periòde van ser de transcurs, el Montmeló no va saver reaccionar i les jugadores celonines és van relaxar. Destacar a l’Alba Lloret amb 11 punts i 8 rebots i Glòria Marin amb 15 punts.

(27-02-2010) Pre-Mini Masculí
Aquesta setmana ens han convençut...

Despres del desastre, possiblement el pitjor partit de la temporada, oferit fa dues setmanes davant l’ACB Palau, aquesta setmana s’ha de felicitar als jugadors del pre-mini per el bon partit que van fer davant el EBCB Cornellà (73-54), un partit molt complert en que van treballar des del primer minut fins a l’últim: activitat defensiva, concentració, motivació, agafant rebots, contra-atacs ben resolts…
S’ha de dir que el d’aquest dissabte, va ser un partit amb cara i ulls, és a dir –i sense faltar el respecte al contrari- ens vam trobar un equip
que tenia uns mínims coneixements de bàsquet i va ficar les coses una mica difícils. Possiblement per això, la victòria d’aquesta setmana dona una injecció de moral extra.

Signat:
Laia Coll
Entrenadora Pre-Mini Masculí

Aquest dissabte toca jornada de descans i despres venen dos partits molt importants contra Roser i Bosco Horta, equips amb els que és va perdre a la primera volta.
De moment és mantenen segons a la classificació… caldrà veure que pasa a la segona volta…. Aquest pre.mini és capaç del millor i del pitjor!!