| Mini
Femení (13-03-2010 ) INICI DE LA SEGONA VOLTA A MATARÓ AMB VICTÒRIA (47 - 68) |
|
|
Dissabte, 13 de març. Aquest és el tercer desplaçament consecutiu que fem en tot just set dies (Lliçà d’Amunt, les Franqueses a mitja setmana, i avui, Mataró). I també és la tercera derrota que hem patit de forma consecutiva en poc temps (Canovelles a casa, i Lliçà i les Franqueses a domicili). Sobre el partit que vam jugar el dimecres passat a casa de Les Franqueses només dir que altre cop es va acabar perdent tot i tenir les nostres opcions en alguns moments del partit. Al final 12 punts de diferència a favor de les locals (72 - 60). M’agrada pensar que aquest partit davant del Mataró significarà un punt d’inflexió en la nostra trajectòria que servirà de trampolí anímic de cara a afrontar tota aquesta segona volta. Tot i que el Mataró no serà un rival fàcil de vèncer -a casa vam guanyar de 12 punts treballant moltíssim de principi a fi-, tinc la sensació que encararem el matx amb moltes ganes. No és la primera vegada que el meu optimisme em juga una mala passada, així que seré prudent. Però aquesta vegada confio plenament en les nostres opcions, perquè encara que en els darrers partits no ho hem demostrat, quan ens ho proposem podem ser també un equip competitiu, un equip a qui també li agrada celebrar victòries. La bola fa uns segons que es mou per la pista... però abans recordar que la primera volta del campionat ha estat un xic estranya. Partit rere partit hem vist com un equip que té un potencial immens es veia massa vegades superat per equips que gràcies a l’entrega i coratge s’enduien el triomf davant de la nostra passivitat, o més ben dit, davant de les nostres desconnexions en moments puntuals del partit. I com sempre dic, en grups amb equips d’un nivell tan semblant com és el nostre, guanya qui més s’esforça, i sobretot qui és capaç de mantenir la concentració els 48’ que dura el partit. I la clau de la nostra victòria a Mataró passava precisament per demostrar que érem capaços d’estar connectats 48 minuts a un sol propòsit: donar-ho tot a cada jugada! Signat: |
Perdoneu... però ara sí que fa estona que la bola va d’un cantó a l’altre de la pista i no estic explicant-vos com estan anant les coses. He de reconèixer que hem començat amb molt bon peu, fruit d’un “gran entusiasme col·lectiu”, però això no és cap novetat. Normalment iniciem els partits accelerats i anotant ràpidament, però tinc por que aquesta velocitat en el nostre joc no es vegi afectada pel nostre principal fantasma: la falta de concentració. Potser de forma molt puntual s’intueix una disminució en el nostre ritme de joc, però el resultat s’en ressenteix poquet i anem al descans amb un marcador favorable tot i que no massa ampli (29 - 37). Són només vuit punts de marge, però les sensacions estan sent força positives. Defensem amb interès, dominem el rebot tant en atac com en defensa, trenem força bé els contraatacs... en definitiva, es veu sobre la pista un equip molt més espavilat que en d’altres ocasions, i això ja és motiu de celebració. Però la prudència és una virtut, i la constància també, així que la Raquel, amb molt bon criteri, demana a les seves jugadores que no es relaxin, que segueixin treballant igual, que no minvi l’interès i l’esforç... ... i mentre s’acaben de corregir alguns detalls del joc que poden millorar-se, l’àrbitre ja crida als dos equips per disputar els darrers 24’, uns minuts que comencen d’allò més bé pels nostres interessos. Si a la primera part es veia un equip implicat, en aquesta segona meitat l’equip sembla decidit a finiquitar el matx quan abans millor. I la recuperació de l’esfèrica en defensa, el rebot dominat amb força, els contraatacs constants... fan que les nostres s’escapin ràpidament en el marcador, com si tinguessin pressa per celebrar una victòria que cada vegada tenim més a prop. Però la cautela és una bona aliada en aquests casos, i més quan ja has viscut alguna remuntada en contra que t’ha costat el partit. I amb aquesta humilitat, la Raquel demana al seu equip que no s’adormi, que segueixi treballant, perquè potser avui no, però en pròxims partits, un descuit pot ser crucial i costar-nos un disgust... i si la idea era mantenir la concentració els 48’ de joc, ara que s’està guanyant còmodament és quan més s’ha de demostrar que som capaços de no disminuir el ritme. I l’equip així ho entén i segueix combatent fins al darrer instant, quan el xiulet final indica que: s’ha fet un bon partit i s’ha aconseguit la victòria i que hem estat concentrats gairebé tots els 48’, que era l’objectiu principal. I sens dubte aquest partit podria convertir-se tal com deia abans en el trampolí anímic que tant necessitàvem. I la constància, el compromís i l’esforç, juntament amb la sempre imprescindible il·lusió seran la macedònia perfecta per afrontar cada partit. Ànims i a seguir treballant! |
| Mini
Masculí (13-03-2010 ) Escola IPSI “C” 50 - C.B Sant Celoni 71 |
|
13 de Març del 2010 Signat: |
| (13-03-2010 ) Júnior invencible |
|
Els Júniors porten una segona volta
increïble (menys el partit del Montgat).
Signat:
|