(17-04-2010) ENTREBANC A CASA DEBANT DEL LIDER (49-65)

Dissabte, 17 d’abril. 10:30 del matí. Sant Celoni. Dissabte vam rebre la visita del Valldemia, actual líder de grup de la nostra competició; el liderat que ara mateix ostenta l’equip del Maresme ha estat assolit gràcies a 9 victòries consecutives, que podrien ser 10 si avui aconsegueixen vèncer a la nostra pista. Per tant, estem davant d’un gens menyspreable balanç victoriós d’un equip que ja a la seva pista van demostrar que són un equip molt compacte, físicament dur i molt ordenat. Tot i això, des de Sant Celoni pensàvem en la possibilitat de donar la sorpresa i de ser capaços de trencar les estadístiques, que eren molt favorables a les visitants.

El partit començava, com sempre, favorable als nostres interessos, ja que en els dos primers quarts del partit, el marcador ens donava la raó i ens situava al capdavant després dels 12’ minuts de joc disputats. Potser era un avantatge escarransit, de tan sols 5 punts, però suficients per fer-nos pensar que estàvem treballant amb eficiència, desplegant un joc efectiu, amb serietat defensiva i rapidesa en atac. La Raquel ja havia comentat al principi del partit que “tenint en compte que a casa del Valldemia vam fer un joc força dolent, amb moltes errades, avui serà impossible que repetim tants errors, i per tant, ja d’entrada, està clar que avui jugarem molt millor”. La consigna havia estat clara: no cometre errors absurds i no perdre amb facilitat la possessió de l’esfèrica, perquè això es traduiria en un contraatac del rival continu.

I realment les paraules havien estat escoltades per les nostres jugadores, i el partit prenia una dinàmica que ens conduïa a un cert optimisme, ja que el nostre joc estava sent força engrescador. Però 48’ són molts, i els rivals també saben aprofitar tot el seu arsenal de recursos per mirar de sorprendre el contrincant. El Valldemia sabia perfectament que arribaria la seva oportunitat per practicar el joc que l’ha portat a vèncer en els darrers nou partits. Una defensa asfixiant acompanyada d’un bon atac van ser clau per capgirar un marcador, que arribats al descans, els donava un petit avantatge, tot i que gens determinant. I és que el partit no va estar sentenciat en cap moment, i sobretot gràcies a la nostra defensa. Cal dir, això sí, que el nostre atac va anar perdent poc a poc pistonada, i aquesta pèrdua d’intensitat en atac sí que va ser determinant, ja que si bé és cert que a la segona meitat vam rebre pocs punts, tampoc vam ser capaços d’anotar amb facilitat.

Al final del matx, victòria del líder (49 – 65). La derrota va ser interpretada per la Raquel com un bon partit, on s’havia lluitat, s’havien perdut menys boles que en el partit d’anada i les opcions de victòria hi van ser.

“Partit intens i ben jugat per part dels dos equips, sobretot en la faceta defensiva, ja que hi va haver quarts en els que ni un ni altre equip van ser capaços d’anotar amb facilitat, fet que indica que es va treballar bé en la part defensiva. El proper partit ens porta a visitar la pista del Joventut BBC de Badalona, equip que tot i estar situat a la part baixa de la taula, té molts recursos per poder sorprendre’ns, així que haurem d’estar ben alerta i fer les coses el millor possible si no volem tenir problemes. Ànims i a seguir treballant”.

Signat: Carles Domenech
2n Entrenador Mini Femení



(10-04-2010) Nenes del Pre-mini... sabeu que vol dir perdre?

Només de saber el balanç victories/derrotes (19-1), ja us podreu imaginar per on anirà aquest article. I la veritat és que les "petitones" del nostre club encadenen 19 victories seguides aquesta temporada, amb només una derrota ajustada davant el Sant Gervasi en la primera jornada de la fase prèvia.

Les nostres nenes han aconseguit aquesta temporada veritables pallisses i resultats impensables... Fa 2 mesos van guanyar 115 a 8 i van aconseguir anotar 36 punts en els últims 6 minuts... impresionant, no m'hauria imaginat al començament de temporada que poguéssim estar tan orgullosos del vostre joc.

Cal dir que la divisió en que estem sens queda una mica petita, C1, però amb això em fico en el seu lloc i penso que és millor guanyar tants partits, que no pas perdre en excés.

Aquest dissabte, hem marxat a les 8, i m'hi inclueixo =), per anar a Sant Andreu de Llavaneres. Podem felicitar a les nostres nenes per l'excel·lent resultat de 67-13, en una pista molt llarga i cansada, que encara costa més.

En el primer periode hem sortit adormides... hem rebut un parcial de 2 a 6 i tot el públic ha quedat bocabadat, incluida l'afició local... però un gran joc conjunt fins a la mitja part, ens ha permés arribar al descans amb el partit quasi al sac, destacant la seva actuació en el 4t quart, el qual hem guanyat per 18-0.
La segona part ha sigut molt plàcida i intrandescent. El 3 últims periodes no hem rebut cap punt (6-0), (9-0) i (7-0) respectivament.

Podem extreure'n moltes coses positives del partit d'avui, una és l'esforç en la defensa 1x1, sobretot en la sacada, l'efectivitat del nostre tir, amb 5 triples, i la superioritat en el rebot per part de les nostres noies altes.

Crec que avui la nostra millor jugadora ha sigut l'Ariadna Garcia, tot i anotar 12 punts, que poden semblar poc en aquestes categories però que en realitat és molt difícil anotar-los. A més a més, i això si que és molt complicat, ha recuperat 10 pilotes!!! i ha agafat 5 rebots. AVISO!!! Per escollir l'MVP no em basaré tant en els punts que ha anotat la jugadora, sinó en les recuperacions, rebots, assistències, boles perdudes... i sobretot en l'esforç, i avui Ariadna un 10 :)

Nenes, quan vaig entrar en el món dels entrenadors a principis de temporada, no em pensava que disfrutaria tant amb vosaltres, no només pel que fa al bàsquet, sinó també amb la vostra manera d'"entendre la vida". Quan em van dir per entrenar a nenes, no em va entusiasmar gaire la idea, ja que pensava que no m'adaptaria a la vostra manera de jugar i a les vostres "coses de nenes" (Patito Feo, Hello Kitty, la Hannah Montana...) com deia a principis de temporada. Ara, després de 6 mesos, he après que el bàsquet femení també té les seves virtuts i sobretot, que les vostres "coses de nenes", també ens poden interessar a nosaltres, els nois, i fins i tot, ens poden acabar agradant :)

Gràcies i a seguir la ratxa!!!

Autor: elsetdelcadet 

(12-04-2010) FELICITATS EQUIP!

Quan en una temporada perds pocs partits, els pocs partits que perds, a la tornada la motivació és del 100%, tan dels jugadors, com de les entrenadores.
Feia temps que esperàvem el partit del Bosco Horta ja que a casa ens van guanyar de 33 punts. Sabíem que seria difícil perquè són un equip bastant complert i amb una tècnica i efectivitat de llançament des de fora la zona de tres segons realment bestial.

Arriba el dia del partit i veus que els nens estan ansiosos per jugar que et venen i et pregunten quantes parts jugarien i qui seran els titulars. Això m'agrada, m'agrada veure com els nens tenen ganes de jugar a bàsquet.
La veritat, aquest dissabte m'ho van ficar molt difícil per fer les sortides, tots havien entrenat molt bé durant la setmana i s'ho mereixien per igual...

Comença el partit i els demano dues coses: La primera que s'ho passessin bé jugant i que confiessin en ells i en l'equip i la segona, sempre més, el que els demano cada partit; que tant si guanyen de 10,20 o 30 o perden de 50 vulguin i lluitin per millorar allò que fan.

Les coses ens van bé per els nostres interessos. És un partit igualat on estem bé en defensa tot i que ens costa moltíssim fer bàsquet i, fins i tot, tirar. És una pista exterior i molt petita, l'equip contrari és tanquen molt i nosaltres no hi estem acostumats. També els mals passes que fem ens pasan factura.
La igualtat al marcador continua fins al 6é període, període en que els dos entrenadors posem les millors cartes sobre la pista amb el mateix objectiu: marxar del marcador. La partida ens la guanyen clarament ells amb un parcial favorable de 12-2. És complica el partit però... també arriba la millor cara dels meus nens i, només per veure'ls jugar els dos últims períodes val la pena aixecar-te cada dissabte a les 7 del mati per anar-los a entrenar.
Les ganes tant dels jugadors de pista com els de banqueta, l'intensitat defensiva, l'agressivitat van fer que a falta de dos minuts ens possesim a tan sols 3 punts. Si, després ens en van fer 5 més i ens van guanyar. Però estic molt orgullosa dels 12 jugadors que dissabte estaven al partit i dels 17 que hi ha a l'equip perquè van saber plantar cara als líders i, de moment, invictes, a un equip que ens havia guanyat de 33 punts i sobretot perquè no van deixar de lluitar i van demostrar ser un equip que tots van a una.

FELICITATS!!

Signat: Laia Coll
Entrenadora Pre-Mini Masculí

CB SANTA PERPETUA VERD 52- CB SANT CELONI 74 ---mini masculí

 

Primer partit després de setmana Santa, i ja ens va tocar matinar, 7.45 al pavelló.
No m´agrada jugar després de una inactivitat de dos setmanes, sempre hi han sorpreses per estar endormiscats. Hi així va ser, però la sort es que van ser els dos equips que van signar un partit molt gris i ple de desproposits.
A la mitja part ens van sentar tots plegats, i només vaig fer una pregunta... Tal com esteu jugant. Creieu que ens mereixem guanyar aquest partit(+8)? I ells molt sincerament es van donar conte que tenien que canviar la actitud i donar un cop sobre la taula, jugant sobre tot dos quarts a un bon nivell que van servir per emportar-nos la victòria.
Es un grup força ajustat, en la part alta, tres equips amb 2 derrotes i un equip amb 3 derrotes, que farà un final de lliga molt ajustat i bonic.

Signat: Eduard Parera
entrenador mini masculí


(14-04-2010) ÀMPLIA VICTÒRIA A CAMP DEL MOLLET (30 – 84)

 Dissabte, 10 d’abril. 9:00 del matí. Mollet. Fa dies que ja es respira primavera. I aquest ambient primaverenc ve acompanyat com cada any d’olors agradables i d’un paisatge esquitxat de colors ben vius. Com passa amb les estacions, també els equips van variant al llarg de l’any en molts aspectes. Podríem dir que en certa manera van madurant, és a dir, van assolint progressivament tot allò que se’ls ha anat ensenyant amb paciència i dedicació sessió rere sessió. I és a la primavera quan observem els fruits de tot aquest treball. Això es veu molt clar sobretot en categories inferiors, que és on els i les jugadores comencen a familiaritzar-se amb el bàsquet, a aprendre i a dominar els fonaments bàsics del joc...

... però anem ja a parlar de la jornada d’avui, una jornada que ens fa llevar ben d’hora, ja que el Mollet ens espera a casa seva per encetar la 12ena jornada de lliga a les 9:00 del matí. En principi el matx no sembla presentar massa complicacions, ja que en el partit d’anada el marcador va ser molt favorable a les celonines (100 – 36). Però tot i els precedents, sempre m’agrada mantenir la prudència, i més, davant d’equips que tot i semblar assequibles et poden donar un bon ensurt. Cal assenyalar a més que el Mollet ve de vèncer els dos últims partits, mentre que nosaltres venim de perdre a casa davant Les Franqueses. Per tant, afrontem el matx amb una certa precaució.
I mentre rumio quin serà el desenvolupament del partit, l’àrbitre ja ha fet volar l’esfèrica perquè els dos equips la disputin durant 48’ per saber qui mereix celebrar el seu desenllaç. L’equip surt com un cicló, fet al que ja ens té acostumats. Joc ben trenat en atac i sortides explosives en el contraatac, fan que les nostres agafin ben aviat un


Signat: Carles Domenech
2n Entrenador Mini Femení

 avantatge força ampli en el marcador. En el camp s’hi aprecia treball, interès i il•lusió, un hat-trick de qualitats imprescindibles per encarar qualsevol matx. I el més valuós és que minut rere minut, sempre esperonades per una entrenadora incansable a l’hora de donar indicacions, l’equip no afluixa i l’avantatge s’eixampla encara més. I en aquest instant faig un petit parèntesis en el seguiment del partit per reflexionar sobre la importància de seguir treballant sempre amb la mateixa intensitat durant els 48’ sigui quin sigui el resultat. I aquesta és una de les actituds que comença a florir i que tant desitjava veure: la constància. Un esperit constant és el que confereix a un equip la virtut de seguir lluitant siguin quines siguin les circumstàncies. I fet l’incís, torno a fixar-me en el rectangle de joc. Les nostres defensen amb intel•ligència, fet que provoca les errades contínues en la passada per part de les rivals. Correm al contraatac amb decisió i seny, finalitzant amb cistella la major part de les entrades i llançaments. Lluitem per capturar el rebot, assignatura pendent en d’altres partits. Busquem fer la passada a les jugadores desmarcades, sense forçar passades impossibles, i per tant perdem ben poques possessions. I un fet destacable és que utilitzem moltes de les habilitats apreses en els entrenaments, cosa que acontenta una entrenadora que al final del partit se la veu satisfeta amb el que s’ha vist sobre el terreny de joc.

“Partit plàcid per encetar una primavera que té en el seu calendari una sèrie de partits molt interessants, i que serviran per veure fins a quin punt l’equip és capaç de mantenir la concentració els 48’ i la dedicació necessàries per afrontar-los amb garanties d’èxit. Cal recordar que des de principis d’any, l’equip està treballant molt i molt bé, i el seu rendiment és notable. Estic convençut que l’excel•lent arribarà aquests propers mesos. Il•lusió i constància. Enhorabona pel partit! Ànims i a seguir treballant!”

 

AL FINAL VICTORIA DE L’EQUIP.

Treballadíssim triomf des de principi a fi del nostre voluntariós i estimat cadet, contra un dels tres implicats en la lluita final pel títol, Les Franqueses and the “Maman’s Killers”. Deixant de banda el seu públic distorsionat, aquest es un conjunt de tècnica depurada en el tir, entrades i moviments sota cistella; aspectes que el fan molt perillós en el seu terreny.
A casa ja ens va costar guanyar-los; al final l’ajustat resultat, que es mantindria durant tot el match, dona fe tant de la constància en el joc d’atac, com del enfrontament seriós en defensa, i sobretot en defensa, doncs, l’efectivitat del contrari implicava no deixar-los sols, un marcatge pressionant i bones ajudes......... Un petit incís per els pivots, dintre d’aquesta valoració general mes aviat positiva, el fet de lluitar pel rebot, tal com veu fer i “rebre com veu rebre”, quant jugueu amb jugadors baixos no es penseu que es suficient per guanyar la posició i control de la pilota, solsament amb l’altura, saltant i alçant els braços, cal flexionar-vos per desplaçar el “paparra” del contrari i cal protegir agressivament la pilota en el descens del rebot davant el salt a contratemps del defensor perquè sinó us la pisparà, això passa sovint i comporta la pèrdua d’alguns rebots; sempre es de savis rectificar. Per altra banda, os felicito pivots, com a la resta de companys, de la vostra feina en termes generals, aportant moltes ajudes i un bon percentatge d’encert en atac. Parlant de l’encert en atac, durant el transcurs del partit un dels nostres escoltes va entrar en trànsit diví i va assolir uns percentatges d’encert reialment brillants que cal esmentar, però lo més important en aquest aspecte es que al final la resolució del partit va estar en mans de la serenitat i l’esforç compartit del conjunt de jugadors sense caure en “Messidependencies”, això es signe de maduresa esportiva. Sent al final el nostre bases els que en un parell de jugades cadascun de potencia i decisió van assolir el mínim d’avantatge necessària per guanyar. Felicito, també, la sempre ingrata tasca dels que aprofiten les poques opcions de atac i que assumint un pesat rol de dobladors de pilota, donen profunditat, dinamisme en el joc i en cap moment perden la intensitat fonamental en defensa. Un però, en relació a l’última referència a la defensa, segueixen havent llacunes greus en el balanç defensiu a l’hora de parar contraatacs, solament un parell de ales es sacrifiquen i son conscients en aquest sentit......
VINGA JOVENT SOLAMENT FALTA UN ESCOLL !!!!!

Signat:
Carles Vilaginés.
Delegat d’equip.



(18-04-2010) LA BATALLA DE ST. ADRIA.

Al final s’ha perdut, encara que molt honrosament, SOLAMENT PER TRES PUNTS, a la dificilíssima i casi infranquejable canxa de l’UBSA a Sant Adrià del Besos. Ens jugàvem les opcions a liderar la classificació, doncs així va resultar, l’enfrontament va esser d’una intensitat de les que fan afició, amb moments de molta tensió, tenint en compte que es van remuntar 18 punts en contra a la segona part del Mach; aquest handicap advers no va esser per mal joc, sinó per l’absoluta falta d’encert durant els primers tres quarts, i això que en principi les posicions de tir eren com mínim adequades. Aplaudeixo com mai la fortalesa mental i entrega total dels nostres aguerrits jugadors que superant tots els inconvenients possibles, van lliurar la batalla mes sacrificada i mes difícil de treballar de totes les que fins ara ens han ofert. AMB UN ARBITRE MOLT CASOLÀ, i no precisament per que aquest ens oferís un hospitalari àpat en agraïment al fair play del SANT CELONI, ben al contrari ja des de el principi el gris i kafkià personatge se’ns va indigestar, carregant de personals un dels nostres bases i un dels nostres pivots. A la mitja part, continuava l’estripada de l’home de gris, doncs, ja ens havia expulsat al nostre jugador mes alt i corpulent, un dels nostres Cincs. Solsament per que pugueu entendre el nivell de lluita que es va assolir per ambdós equips: durant l’últim quart i mig, moment en que “l’Inefable” ens expulsa un dels nostres bases, per cert l’UBSA va acabar sense cap expulsat, com deia, durant aquest llarg període final, la diferencia en el marcador es mantindria en u i tres punts d’alternança en contra nostra. La remuntada no va acabar de quallar, donada la mentalitat ultra-defensiva del contrari i un àrbitre que solament xiulava al nostre favor per tallar-nos els contraatacs; i de nou el nostre desencert.........., maleïdes cistelles i maleït arbitratge, si no, victòria de deu com mínim assegurada. Àdhuc avui lo que compte es haver assolit un fit en quant a mentalitat i esperit de sacrifici. BRAVO GUERRERS!!!!

Carles Vilaginés.
Delegat d’equip